Tesi

Després de tant anys d’esforç, per fi avui ha arribat el dia del judici final, la defensa de la tesi! Ha estat un dia molt intens ple de nervis i fortes emocions. En arribar a la facultat m’he trobat la primera sorpresa del dia, en Julen! En va dir que no podria venir, però que mentider! Aix! Se’m escapen les primeres llàgrimes! M’ha fet molta il·lusió.

Deixo als companys preparant el pica-pica i me’n vaig cap a la Sala de Graus per comprovar que tot funciona correctament. A les 11:30h la sala ja esta bastat plena i pocs minuts després comença la sessió. Estic super nerviosa però al començar a xerrar em tranquil·litzo un xic, després de 45 minuts d’exposició ve la pitjor part, les preguntes! Cal dir que el tribunal es va portat molt bé, varen ser molt amables i les preguntes no van ser excessivament difícils. Un cop els tres membres del tribunal han acabat la seva actuació, sortim de la sala perquè pugui deliberar amb tranquil·litat. Un minuts més tard tornem a entrar i la presidenta diu la nota en veu alta:

APTE!!! Uuueee!!! Tot a sortit bé i el millor, ja s’ha acabat això de pensar dia i nit en la tesi!!! Ara toca disfrutar!!!

Eufòria!!!

Moltíssimes gràcies a tots per estar sempre al meu costat, per la vostra confiança i paciència. En especial, el meu sincer agraïment a en Josep, perquè sense tu això no hauria estat possible. Moltes gracies per transmetrem la teva fortalesa i positivitat, ara toca fer tot allò que fins ara no em pogut. T’estimo molt.