24 de nov. 2012

Pastís d'aniversari amb frosting de xocolata

Com sol passar cada any, cap allà el novembre em toca fer un anyet més, i que duri!

Aquest any no varem fer cap celebració especial, però em feia molta il·lusió poder convidar als pares a berenar un pastís casolà. Així doncs, vaig començar una recerca pels diferents blogs de cuina que segueixo, fins que em vaig decantar per fer una una recepta de El Rincón de Bea, concretament un pastís basat en un pa de pessic de plàtan amb frosting de xocolata. Malauradament, degut a la meva falta d'experiència el pa de pessic de plàtan se'n va anar directe a les escombraries, no va pujar gaire i va quedar tot cru per dins. D'això me'n vaig adonar allà les dues de la tarda i a les cinc tenia a tothom a berenar!!!

La meva salvació va ser la recepta d'aquell pa de pessic (sense llevat) que sempre surt bé. Em vaig posar a fer-lo sobre les dues i en allà dos quarts de tres ja el tenia obert per la meitat esperant que es refredes. A dos quarts de quarte el vaig farcir i el vaig decorar. Finalment, a les cinc tenia el pastís llest i els convidats trucant a la porta!

Aquest va ser el resultat.



Us deixo també la recepta del frosting de xocolata.

Ingredients:
  • 350 g xocolata de cobertura
  • 400 g nata fresca a temperatura ambient
Preparació:

1. Desfer la xocolata al microones o al bany maria.
2. Un cop la xocolata s'ha temperat afegirem la nata fresca a temperatura ambient.Si la nata esta molt freda la xocolata es refredarà massa i es formaran grumolls.
3. Barrejar fins a  obtenir una massa uniforme.
4. Farcir i cobrir el pa de pessic.
5. Decorar al gust. 

Bon profit!




5 de nov. 2012

4 dies pel País Càtar



Després de molts dies sense agafar l'autocaravana, volem aprofitar aquests quatre dies de pont per visitar Carcassonne i fer una petita ruta pel País dels Càtars.

Aquest cop no viatjarem sols, sinó que hem enganyat la Sònia i l'Héctor perquè ens acompanyin! Esperem que la seva extensa experiència en el món de l'autocaravana ens ajudi a trobar bons llocs per dormir.  :-)



A continuació us deixem les entrades del blog així com la ruta que varem fer durant els 4 dies:

      Dia 1. Sabadell - Carcassonne

      Dia 2. Carcassonne - Cabrespine - Rennes les Bains

      Dia 3. Arques - Peyrepertuse - Mirepoix 

      Dia 4. Mirapoix - Foix





ah! i un parell de webs per anar obrint boca:

 - El País Càtar
 - Wikipedia i els Càtars




4 de nov. 2012

Dia 4. Mirapoix - Foix

Avui esmorzem fora i no pas perquè no tinguem menjar, sinó perquè la plaça del poble és tant maca que es mereix que ens hi quedem a esmorzar! Es veu que els dilluns i fan un dels mercats més bonics de la zona, llàstima que sigui diumenge  :-(


 

 

Just abans d'arribar a Foix comença a ploure. En un primer moment no li donem més importància, però dalt del castell de Foix i amb el vent que fa mica en mica les ganes d'estar al carrer es van esfumant. Tot i així visitem dues de les tres torres del castell i passegem pel centre del poble.


 

Encara no és ni l'hora de dinar, però amb el dia que fa agafem l'autocaravana i enfilem el camí de tornada tot travessant els Pirineus. Fem  l'intent de parar a dinar a Puigcerdà, però la fira del cavall i les 200 mil persones que invadeixen el poble ens fan canviar de idea. Dinem per la Cerdanya i avall que fa baixada!




3 de nov. 2012

Dia 3. Arques - Peyrepertuse - Mirepoix



Després d'un un breu tomb pel petit poble de Rennes les Bains, conegut per les seves aigües termals, desfem un tros de camí i ens dirigim al castelld'Arques. De sobte ens trobem amb un petit poble que no teníem gens controlat: Serrers. Quina pena, aquest si que hagués estat un bon lloc per passar la nit! Parem i fem un parell de fotos.


 Un cop a Arques visitem el castell. La veritat és que pagar 5€ per persona és un pel car, cal dir que amb el mateix tiquet podíem visitar el museu del poble, però com que volíem veure més castells varem seguir endavant.


Seguim per una carretera que no deu ser ni local, on el paisatge de tardor fa que les dues hores que tardem a arribar al castell de Peyrepertuse es facin més "amigables". Just abans d'arribar ens trobem un pare i la seva filla fent autoestop. Parem, ens pregunten on anem i ens expliquen que s'han perdut baixant del castell. Mirem muntanya amunt... buff, però d'on carai venen!!! Així que decidim pujar-los.


El castell de Peyrepertuse és enorme! està ubicat a dalt de tot de la muntanya, així que ens toca caminar uns 20 minuts fins arribar al peu del castell. Un cop allà la boira ens comença a envoltar, tapant-nos les bones vistes i afegint un encant místic a les quatre pedres, que segles després, es mantenen en peu.

 
 

A partir d'aquí posem direcció a Mirepoix tot passant pel costat d'una serie de castells, tots ells dalt les muntanyes, aixi que només parem a fer fotos ja que sinó la nit s'ens tornarà a menjar la carretera. N'hem vist tants que al final ja confonem les pedres amb castells! o eren castells per pedres? Bé, no se, ara entendreu què volem dir:

Castell de Quéribus

Castell de Puilaurens
Castell de Puivert













 

Arribem de nit a Mirepoix i aparquem per xiripa al pàrquing d'autocaravanes: "veus que bé, per fi la clavem a la primera!". Fem una volta pel poble per agafar gana, però ràpidament tornem cap a l'autocaravana ja que és tard i tot està tancat. Tot i així demà al matí hi tornarem, ja que sembla molt bonic!






2 de nov. 2012

Dia 2. Carcassonne - Cabrespine - Rennes les Bains


Ens llevem ben d’hora i fem un esmorzar de diumenge, però a les 9.15h ja som a la porta del castell. No obren fins a dos quarts però val més ser puntual. 



Malauradament al novembre ja no fan visites guiades en castellà/anglès i ens hem d’acontentar en agafar l’audioguia, on el Sr. Eugeni ens explica com de bé va restaurar el castell. 






Després de dues hores i mitja de visita, sortim del castell i fem un volt per les muralles i les botiguetes de la cité



Tornem per dinar a "ca nostre", carreguem d'aigua al mateix pàrquing on hem dormit i ens llancem a la  recerca de més castells, que ens han dit que per aquí n’hi ha uns quants.

El primer lloc on parem és la Gouffre Géant de Cabrespine. Impressionant! Quin tros de forat, la cova fa 80m de llargada i 250m de fondària. Els colors de roques són magnífics i es pot veure com l’aigua es filtra per tot arreu. Tot i que no hi ha visita guiada en català, la cova està equipada amb un sistema automàtic on pots escollir el idioma en que vols escoltar les explicacions.




Sortim de la cova allà les 17h, però com que encara ens queda un xic de llum ens acostem a Lastours, per intentar veure els seus quatre castells. Però no arribem a temps, comença a enfosquir i decidim no pujar-hi.

 

Així doncs, enfilem cap a Rennes-les-Bains per passar la nit. La negror ens envolta ràpidament i la carretera se’ns fa feixuga de conduir degut al cansament i la foscor. Finalment, arribem al poble on havíem llegit que podríem trobar lloc per dormir, però com que no el trobem aparquem al carrer principal.

Després d’un dia tant intens ens hem guanyat un bon sopar: una super-truita de patates boníssima! Acabem el dia jugant a quatre mans amb la tablet, ja que no volem tornar a apallissar als nois al Uno.  jejeje





1 de nov. 2012

Dia 1. Sabadell - Carcassonne

Carregats amb tot tipus de provisions i amb la panxa plena, enfilem AP7 direcció França!

Tot i esser el segon cop que anem a Carcassonne amb autocaravana (el primer va ser baixant de la Bretanya francesa), aquest fet no ens impedeix que ens costi un munt trobar l’enorme pàrquing per autocaravanes que hi ha just al costat de la Cité. Finalment, després de donar un parell de voltes arribem al pàrquing per un estret camí on creuem els dits per no trobar-nos cap altra autocaravana de cara! Aparquem i sortim a fer un volt; tot i que sembla que ja és hora d’anar a dormir, només són les 19.30h!

Passegem per la Cité i posem en pràctica els coneixements que hem après al curs de fotografia que hem acabat fa poc al Mirador. Mica en mica les fotos nocturnes ens van quedant prou bé! 



 
 
 

Finalment la pluja fa acte de presència, així que recollim la càmera, el trípode, ens posem el "xuvasquero" i cap a l’autocaravana que ja és hora de sopar. Abans d'anar a dormir fem unes partidetes a l'Uno: nenes 7 - nens 2. Sobtadament els nois tenen mal de cap i decideixen que ja és hora d'anar dormir, "que demà ens hem de llevar d'hora per visitar el castell!".