Dia 11. Doubtful Sound Cruise (161 km)

Per a no variar ens llevem ben d’hora per poder ser a les 7:45h al moll de Manapouri i fer l’excursió en vaixell + bus + vaixell pel fiord Doubtful Sound. Així que recollim la paradeta i conduïm 20 minuts fins a Manapouri. 

Un cop a lloc esmorzem amb la calma i allà les 7:40h anem a l’oficina a que ens donin les targetes d’embarcament. Resulta que ens hem equivocat d’oficina i hem d’anar a buscar els tiquets a un edifici a l’altra banda del carrer. Un cop allà ens donen les targetes i ens envien de nou al primer lloc, on finalment acabem pujant en un sol vaixell els passatgers d’ambdues companyies.

 

Per poder admirar les vistes pugem a la part de d’alt del vaixell i de sobte ens pregunten:

- Que sou catalans?

- Si, i vosaltres?!? - Pregunta en Josep.

- No, però tenim un bon accent, oi?

Així doncs coneixem al Lluís i la Laia, una parella de Barcelona que estan de viatge de noces per Austràlia i Nova Zelanda. Tot xerrant el vaixell surt del moll i comença la travessia pel llac Manapouri fins arribar a la Manapouri Hydroelectric Power Station. Fot un fred que pela amb tant vent, sort que les jaquetes del Decathlon ens van de conya i aguantem com campions tot fent fotos, quan de sobte un noi ens diu:

- Em podeu fer una foto, si us plau?

Coi un altre català! En onze dies a Nova Zelanda no n'havíem trobat cap i avui tres de cop! 

Un cop acabada la travessia pel llac, ens divideixen en dos grups (suposem que ara si per diferents companyies) i nosaltres pugem a un autobús que ens portarà a visitar la central hidroelèctrica, primer, i al fiord més tard.

Per arribar a la sala de màquines de la central baixem amb el bus per un túnel construït a pic i pala fins a 170 m de profunditat. Aquesta central és una obra d’enginyeria orgull dels neozelandesos, ja que va ser construïda amb el mínim impacte visual i mediambiental possible. La veritat és que és impressionant!!!

Acabada la visita prosseguim la ruta en bus fins al moll on agafem el segon vaixell del dia. Aquest cop navegem els 40 km del Doubtful Sound fins a mar obert, on veiem de bastant a prop una colònia de foques.

 
Allà reprenem la tornada tot aturant-nos en diverses cascades. Malgrat la navegació en aquest segon vaixell és més agradable ens quedem amb les ganes de veure dofins en llibertat. Durant la llarga tornada els catalans ens acaben convencent d’anar al fiord Milford Sound. Així que, al arribar a Manapouri ens acomiadem i ens n'anem pitant cap a Te Anau a veure si som a temps de reservar el vaixell per demà a primera hora. Ho aconseguim, però la senyora que ens atén ens adverteix que a les 19h tanquen el Homer Tunnel i per tant l’accés a Milford. Diu que hi ha unes dues hores des de Te Anau i que com que ja són les 17h potser és millor que parem a fer nit a l’últim DOC abans del túnel.

Així, comencem l’espectacular carretera que va de Te Anau a Milford tot parant a fer fotos a les floretes de colors liles, roses i grogues amb les espectaculars muntanyes de fons (més tard descobrim que les flors s’anomenen lupins). Tot i les parades, al final aconseguim passar el túnel a les 18:50h. Quina por! Aquest túnel d'un sol carril i més d’un kilòmetre de llargada va ser construït als anys 50 i està tal qual, poc il·luminat i amb un 10% de desnivell que fa acollonir una mica! Menys mal que a l’estiu donen pas alternatiu als dos sentits amb un semàfor, perquè trobar-se un altre vehicle de cara aquí al mig ha de ser horrible!

 

Un cop a l’altra banda, flipem! Quines muntanyes més altes! Baixa aigua per tot arreu! Fem una petita caminada per ChasmWalk, on veiem unes cascades que ens recorden una mica a les que vam veure a Suïssa. Acabem el dia al pàrking del Milford on posa que no es pot fer overnight camping i que s’han de pagar 40 $NZ, però uns avis holandesos ens diuen que ells no han pagat, així que nosaltres tampoc no ho fem... ja vorem si passa res que fem...