Dia 13. Curio Bay – Dunedin – Omarama (431 km)

Bon Nadal!! 

Fa un dia preciós!! Sortim de bon matí a fer unes fotos pel càmping, però de seguida recollim i posem rumb a la platja de Surat Bay, on hem llegit que es habitual veure-hi lleons marins. Esperem tenir sort... 

De camí ens aturem davant del desviament que porta a la Cathedral Cave (illa sud). Com que avui és Nadal i l’accés a les coves depèn de la marea, els rangers han tancat l’accés per tal d’evitar ensurts. Quina llàstima! 

Seguim el nostre camí fins a Surat Bay. Al arribar veiem que hi ha bastanta gent per ser les nou del matí del dia de Nadal: una parella passejant a cavall i una família obrint regals és tota l'aglomeració que ens trobem per la platja.

Tot i que no tenim gaires esperances de veure algun bitxo en llibertat, ens descalcem, agafem la càmera i ens n'anem a passejar per la vora de l’aigua. Anem avançant tot fent fotos, però només veiem que ocells.  Decidim caminar fins a un monticle de sorra que hi ha un centenar de metres més enllà, no sigui cas que es tracti d’alguna bèstia...  i al arribar ens adonem que el que de lluny semblava un tronc resulta ser un animal.

 

 

Ostres, què és aixo? Sembla una foca morta, ja que està estirada mig coberta de sorra i amb un munt de mosques a la cara. De sobte l’animal es mou, es posa dret i comença a bramar... carai amb la lleona marina, si que està ben viva!  L’animal s’espanta les mosques de la cara, com qui es treu les lleganyes al matí, ens mira i fa un enorme badall! Uops! Crec que l’hem despertat i no li ha agradat... acte seguit es posa a caminar en direcció contraria a nosaltres i uns metres més enllà es torna a estirar i es cobreix amb sorra de la platja.

 

 

Ens sembla que no li agradaren gaire les fotos, així que embovats deixem de molestar-la i ens allunyem mica en mica sense poder deixar de mirar endarrere.

Wow! Quina experiència!

Tot emocionats, posem rumb cap al Nugget Point, on hi ha un far a dalt un penya-segat. Al camí que ens porta del pàrquing al far podem contemplar de nou una colònia de foques pescant a la platja. Sincerament estem embadalits amb la quantitat de fauna salvatge que es pot admirar a la regió dels Catlins! A més tant el far com les vistes són genials! ;-)

Aconseguit amb escreix l'objectiu de veure fauna salvatge en llibertat, fem via cap a Dunedin. A mig camí aprofitem per aturar-nos a Balclutha i fer un Skype amb la família. Tot i ser migdia del dia 25, a Catalunya tot just són les 00:15h de la Nit de Nadal i els volem felicitar les festes. És molt emocionant això de poder parlar i veure’s les cares amb la família quan s'està a més de 19.000 km de distància!

Després de la conversa telefònica seguim conduint fins a Dunedin. Aparquem fàcilment al centre ja que la ciutat està literalment deserta. Ens sembla bonica, però amb tant poca vida trobem que li falta alguna cosa... això si, trobem un bar obert i fem uns cafetó prou bo.

Avancem costa amunt fins a les Moreaki Buolders, unes pedres esfèriques molt místiques al mig d’una platja paradisíaca. Malgrat que la Lonley Planet recomana visitar-les amb marea baixa, nosaltres hi arribem allà les 16h, just quan comença a baixar. Podríem estar una bona estona descrivint el lloc, però creiem que és millor penjar unes quantes fotos i que decidiu per vosaltres mateixos!

 

 

 

Malgrat que hi ha més gent de la que ens hem trobat fins al moment (encara que no ho sembli!), el lloc ens encanta.

Seguint les recomanacions dels catalans amb els que ens varem trobar ahir, decidim canviar la ruta i desviar-nos cap a l’interior per poder admirar la cara est del Mt. Cook. Així que deixem la carretera de la costa que ens portaria a Christchurch i conduïm uns 150 km fins Omarama, on farem nit al Top10Holyday Park. Això si, aprofitem la BBQ del càmping per fer un sopar de Nadal especial: hamburgueses de xai i ous ferrats a la planxa, tot regat amb un parell de cerveses locals de la casa Tui. Boníssim!