Dia 15. aprop Chistchurch – Chistchurch – Kaikoura (361 km)

Ens llevem en un lloc idíl·lic a prop d’un riu, esmorzem amb la calma i a les vuit en punt ens tornem a posar en marxa, que encara ens falten unes dues horetes per a arribar a Christchurch. 

Anem fent fins que... merda! L’última ratlla de l'indicador de benzina diu que ja estem en reserva, per sort arribem a Rakaia, un poble mitjanament gran que té benzinera! Buff! Ens hem salvat d’una bona!

Amb el dipòsit ple a vessar seguim el nostre camí, fins que a uns 15 km del destí un cartell ens avisa que ja som a Christchurch. Al arribar al centre ens comencem a trobar un munt de carrers talats, aparquem en una esplanada i anem a buscar el i-site. De camí ens trobem amb un plànol que indica la zona afectada per el terratrèmol de febrer de 2011 i és aleshores quan ens adonem que encara esta tot derruït.

Quina impressió!!!

 

Vuit o nou cantonades estan acordonades i no s’hi port accedir. La catedral del 1881 ja  no existeix i totes les botigues del centre estan recol·locades en contenidors de vaixell, amb molt estil per cert. 

La edició de la Lonley Planet que tenim és de gener de 2011, un mes abans del terratrèmol, per això no ens havíem assabentat que la ciutat encara estava tant afectada. Ara entenem el munt de negocis i botigues de mobles que hem vist a les afores. 

Visitem el centre i els jardins botànics tot i la fina pluja que cau. Anem al i-site, on una noia molt amable, ens reserva el vol escènic per avistar balenes a Kaikoura, ens canvia l’hora d’embarcament al ferry i finalment ens compra les entrades per a visitar Hobbiton. Quina paciència!

Molt impressionats del que hem vist fem via cap a Kaikoura, encara ens queden força kilòmetres. Avui serà un dia dels llargs...

Un parell de kilòmetres abans d’arribar al poble volem visitar un celler, però quan aconseguim girar, després de passar-nos el desviament dos cops, ens adonem que esta tancat! Al fer mitja volta una mica més hi ens hi quedem! Buff! Millor que anem a buscar un càmping i descansem...

Es nota que aquesta és una zona de platja perquè hi ha moltes zones d’acampada i càmpings una mica deixats. Decidim entrar al Top10 Kaikoura Holiday Park, el qual a part de ser el pitjor que hem estat fins ara també resulta ser el més car (46 NZ$). Com que encara es d’hora anem a fer un volt per la Kaikoura Peninsula, on veiem foques per enèsima vegada. 

Comprem algunes provisions i alguna cosa bona per sopar, no? Mmm... una mica de salmó, malauradament les condicions de la cuina del càmping ens fan la guitza i al final el sopar no queda tant bo com voldríem. Avui és millor que anem a dormir d’hora...