Raquetes de neu a Tuixent - La Vansa

Per fi és cap de setmana, fa molt bon temps i no tenim cap compromís familiar. Així què, fem alguna cosa? Si, raquetes de neu! Enredem en David, agafem l’autocaravana i dissabte a la tarda marxem cap a l’estació d’esquí de fons de Tuixent - La Vansa.

 

Arribem a l'estació quan ja és de nit. Aparquem a l'últim pàrquing al costat de dues autocaravanes més, posem les falques i com que la nit és tant maca ens quedem cinc minuts bocabadats mirant e les estrelles i els estels fugaços!

L'endemà la matí, quan ens llevem, el terra del pàrquing és blanc... es veu que aquesta nit a nevat un parell de centímetres!!!

 

Esmorzem fort i ens preparem per l'excursió. Tot i que no fa molt  fred vulguis o no estem a uns 2000m, per tant un cop de vent pot canviar el temps en qüestió de pocs minuts.

Un cop a l'estació, lloguem les raquetes amb pals (10€) i paguem el forfee (3,50€). La idea és agafar el recorregut marró fins Sangonelles, després cap a Clots de Rebost i d'allà amunt fins la Tossa Pelada (2380m).

Els primers vint minuts d'excursió els fem amb la calma, més que excursionistes semblem ànecs caminant pel fangar. Mica en mica ens anem acostumant a les raquetes i el pas comença a ser més natural.

De moment el dia és preciós, si que hi han uns quants núvols i fa un xic de vent, però a la que ens fiquen dins el bosc el vent para i la sensació tèrmica és torna més agradable.

 

Al cap d'unes dues hores arribem a Clots de Rebost. Comencem a estar cansats, però tot i així intentarem fer cim. Seguim les marques d'altres raquetes muntanya amunt, fins que al cap d'uns vint minuts de forta pujada deixem enrere els arbres i veiem el cim mig difuminat per la boira baixa.

 
Ens trobem un grup amb raquetes i els hi preguntem si ens queda molt: "mitja horeta més per fer cim, ara a dalt no es veu res i a més fa molt vent". Com que és el primer cop que fem raquetes i hem vingut a passar-nos-ho bé, fem mitja volta i deixem això de fer el cim per un altre dia. Tirem quatre fotos i baixem un tros que comença a ser hora d'esmorzar.

 

 

De baixada parem a la mica de refugi que hi ha a Clots de Rebost. Llastima que no tenim llenya per encendre un foc, perquè sinó encara en hi haguéssim quedat a dinar!

 

Amb la panxa plena agafem el camí del tallafocs, el qual ens porta directament l'estació.

 

En total hem estat unes 3h45m (comptant la mitja hora d'esmorzar) per fer menys de 7km, ara, arribem a l'autocaravana destrossats!!! L'experiència paga la pena, això si, per la pròxima hem d'estar més en forma.