Calçotada 2013

Seguint la tradició dels últims anys, enguany tornem a fer la calçotada a la terrassa de casa. Aquesta vegada hem reunit una quinzena d’amics diversos, un grup heterogeni però ben avingut. Afortunadament gaudim d’un sol espectacular durant quasi tota la jornada. 

A les deu del matí comencem a preparar la terrassa per a poder coure els calçots sense embrutar en excés,  comprem quatre coses que ens falten com el pa i el romesco, que malauradament ningú no el sabia fer. L’any que ve ens hem d’animar a fer-lo casolà!

Allà les 11h arriben en Fran i la Sònia. Mentre en Josep prepara el foc, l’Eva els mig enganya perquè l’acompanyin a l’hort a arrencar quatre calçots dels nostres. A veure si seran comestibles... 

Ostres això d’arrencar calçots costa més del que recordava! Així que, només agafem els més prims i fàcils de treure. 

Al arribar a casa ja hi ha un munt de gent i han començat a coure els primers calçots. Parem taula i fem una mica de pica-pica mentre s’acaben de coure. Una horeta més tard, ja podem arremangar-nos i tacar-nos les mans! A menjar!

Aquest any tenim una convidada especial, una amiga d’infància de les vacances d’estiu de l’Eva a Bicorp. Com a València no és tradició, mai ha menjat calçots, així que li fem un mini curset de com els ha de pelar i a la primera mossegada la seva reacció és:  “Esto està cojonudo!” 

Uuueee! Celebrem que li agradin.

 

 

 

 

Mentre la gran majoria menja calçots, tenim la sort que al Jordi i al Josep no els agraden, per tant els toca la feina de fer la carn i torrar el pa. Les botifarres de Queviures Mañosa estan boníssimes!

Per acabar, rematem l’àpat amb dues coques casolanes fetes per la Xènia i l’Eva, cafè, puro i copa!

Apa! Fins l’any que ve!