Dia 19. Auckland

Després del soparet d’ahir, per primer cop en tot el viatge ens llevem a les 10h del matí! Esmorzem i ens dutxem amb tota la calma del món, i a mig matí sortim a fer un tomb per la ciutat.

Passegem per Queen Street buscant els últims souvenirs, ens perdem per Vulcan Lane, High Street & Chancery mirant tonteries i finalment anem cap al port. El cansament acumulat i la calor fan que desistim d’agafar el ferry per poder veure la ciutat des de l'altre cantó de la badia. Així doncs dinem i ens n’anem a fer la migdiada, que aquesta nit és Cap d’any i fora bo aguantar desperts! 

 

Un cop ben descansats el primer objectiu és comprar el sopar de cap d'any. Des de que estem a Nova Zelanda els dinars de Nadal i St. Esteve no han estat res de l'altre món, així que avui hem de sopar com és degut. Curiosament sota casa (bé, sota l'hotel) hi ha un take-away de sushi i just davant una licoreria amb vi de la terra... sembla ser que avui soparem bé!  :-)

Així doncs passem al segon objectiu: des d'on veurem els focs artificials? sortim de l'hotel tot passejant fins Albert Park, d'allà fem tot el port fins Viaduct Harbour, on fem una birreta i mirem les pintes que porta la gent per cap d'any.

Allà les nou ens mengem el sushi i ens bevem l'ampolleta que de vi blanc que hem comprat: un Two Tracks. No és que haguem begut molt vi duran aquests dies, però no se si és el paladar o l'emoció de l'últim dia però aquest és el millor vi que hem tastat.

Ben sopat fem temps tot veient Titanic (la televisió neozelandesa no és gran cosa), fins que a quarts de dotze sortim a la recerca d’un bon lloc per a veure els focs artificials que es fan a la Sky Tower. Finalment acabem a Victoria Park, un lloc força fosc des os es veu de conya la torre. Ens sorprèn que els focs artificials gairebé no fan soroll... és clar, estan a 200m d’alçada!

 
Aprofitem l'última nit per terres nova-zelandeses tot passejant pels carrers més cèntrics de la ciutat. L'ambient és espectacular: tota la gent que no hem vist durant dinou dies ens la trobem celebrant l'entrada d'any.

L'última foto del dia i del viatge no pot ser altre que l'Skyline d'Auckand des de Viaduct Habour:

Dia 18. Rotorua – Auckland (282 km)

5:45h Amuuunt! Que avui hem d’anar a buscar hobbits! Buff! ens tornem a llevar amb molta humitat i morts de calor. Serà que ve l’estiu… Recollim les coses, omplim i buidem líquids, fem el primer esmorzar i ens anem cap a Matamata. Avui visitarem Hobbiton!

Al arribar al poble ens aturem un moment al original i-site ambientat com una casa hobbit, D’allà encara conduim uns quinze minuts més fins arribar als terrenys on es va rodar la pel·lícula. Fem un cafè i el segon esmorzar a la cafeteria, la qual pensàvem que seria més maca. 

Ens pujen a un bus tot atrotinat i ens porten a Hobbiton. El lloc és xulíssim i cada detall està cuidat al màxim perquè la nova pel·lícula El Hobbit quadri amb la trilogia de Lord of the Rings. Llàstima que ni som tant frikis ni entenem del tot el que diu la guia, perquè explica un munt d’anècdotes dels rodatges. Una dada que si hem caçat és que un 35% dels visitants ni ha vist la pel·lícula ni ha llegit els llibres...és ven bé que a vegades els humans som com xais! 

 

 

Sabeu qui viu aquí?¿?

Fem moltíssimes fotos. Això si, abans d'acabar la visita entrem al Green Dragon a fer un got de sidra!!! 

 

Contents de l’experiència friki-guiri tornem a la furgo i posem rumb al nostre destí final: Auckland. Avui és l’últim dia amb l’autocaravana, així que a les 15:45h hem de ser a Auckalnd per tornar-la. Quina pena!!! 

A 10 km del centre de la ciutat sortim de l’autopista i parem a recollir i fer les maletes tranquil·lament. Al cap d’uns 20 minuts d’estar aparcats en una zona on diu que només s’hi pot estar 5 minuts s’acosta un policia. Ups! L’últim dia encara tindrem problemes... per sort anem errats i el senyor policia només ens vol avisar que estem aturats en un barri poc recomanable. Ens diu que ens ha vist i ha fet la volta expressament per avisar-nos! Quin poli més maco! 

Així doncs, tanquem totes les portes, acabem de recollir les quatre coses i anem a l’hotel a deixar-ho tot. Afortunadament trobem a la primera l'Auckland City Hotel, pujem les maletes a corre-cuita fins l’habitació, que per cert està de conya, i tornem cap a la furgo que hem d'arribar a la hora. 

Finalment arribem a les 15:30h. Buff! ens han sobrat 15 minuts i tot! Repassem que no ens deixem res i amb molta pena tornem les claus! 

Compartim el taxi de tornada fins al centre i anem a l’hotel a descansar, que ens ho hem ben guanyat. Després d’una bona dutxa, a quarts de set sortim a fer una volta per Auckland. Passegem per les botigues del centre i puguem a la Sky Tower, l’edifici més alt de l’hemisferi sud.

 

Tot i que hi ha alguns núvols les vistes són impressionants! Prenem uns vins del país a la cafeteria de la torre i en acabat ens n'anem a sopar a A Little Italy, una petita pizzeria que hem vist de camí. 

Demà és 31!!! Aix quina llàstima... això ja s'acaba.   :-(

Dia 17. Picton – Rotorua (459km)

5:45h Arareeee!!!

Buff! Quina calor! Ens llevem xops de suor i sense saber si tenim prou aigua pels dos... tot i així decidim fer una dutxa. Al final l'aigua ha aguantat, sembla que 75L donen per més del que pensem.

Ens posem en marxa cap al moll i esmorzem mentre fem cua per embarcar al vaixell. Un cop dins flipem: aquest és molt més bonic que el d'anada!!! Ens fixem bé amb les senyals que hi han a les portes i els mapes que hi han penjats per la paret i ens adonem que aquest són en suec!!! Segurament el ferri devia ser el que anava de Copenhagen a Malmö, però com que van construir el pont el devien llicenciar cap a l'estret de Cook.

Aprofitem les 3h30m per posar al dia la llibreta i passar comptes. Ostres! la tablet torna a no donar senyals de vida. Que raro! Al final, després de trobar un endoll per carregar-la aconseguim resucitar-la. Quin descans... totes les fotos estan dins!

Arribem a Wellington a les 11:30h i sense perdre temps ens posem en camí, avui toca fer mooolts quilòmetres! Pugem per la SH1 sense parar fins al Tongariro National Park, on preparem un suculent dinar a base de patates xips amb gust a pollastre a l'ast, sandvitxos de salami i coca-cola de vainilla, mmmm!!!!

Continuem carretera amunt fins arribar al Rotorua Thermal Holiday Park, a les afores de Rotorua. Per primer cop en tot el viatge aprofitem la targeta de descompte que ens van donar al llogar la campervan, ja que fins ara no havíem entrat a cap càmping de la sèrie Kiwi... i encara sort, aquest càmping viu en el més absolut descontrol!!!

Després de fer tants i tants quilòmetres (459 km per carreteres neozelandeses equivalen tranquil·lament a uns 800km dels de casa) optem per relaxar-nos al Polynesian Spa. Malauradament al Spa tampoc hi trobem tanta tranquil·litat com voldríem: està ple d'asiàtics que criden un munt. Tot i així, el lloc està força bé per descansar un xic. Després d'estar en remull uns 30 minuts, sortim de les aigües termals ven finets!

Un cop al càmping posem una, dues i fins a tres rentadores.Avui anirem a dormir tard, això si, ens menjarem els últims talls de xai!!!



Com que fins al moment no hem penjat cap foto de l'autocaravana, us deixem unes quantes fotos pq veieu on i com hem viscut durant 18 dies:

 

 

Dia 16. Kaikorura – Piction (197km)

7.30h Amunt!!! Que anem molt tard!!!

Per sort avui no tenim gaire pressa... ens llevem amb la calma, ens dutxem, esmorzem, omplim i buidem aigua i un cop amb tota la feina feta ens anem a passejar pel poble, aprofitem que tenim temps per comprar alguns souvenirs que encara ens falten. 

A les 10:30h ens plantem al Kaikoura Airport, on ens passen un petit vídeo sobre les sperm whales i a les 11:30h pugem a l’avioneta. Ostres com es mou!

Tardem uns 15-20 minuts en veure la primera i única balena. Des de l’aire sembla petita, però en realitat és igual o més gran que els vaixells que l’envolten, uns 20 metres! Fem un munt de fotos metre el pilot fa voltes com un boig per sobre seu, buuff! Quina marejada!

Finalment, després d’uns 10 minuts sobrevolat la balena tornem cap a l’aeroport sense veure com s’enfonsa, quina llàstima no poder veure l’aleta! Tot i així, l’experiència ha estat molt maca. Aterrem, i una mica marejats tornem a la furgo.

Com que són les 12:30h i estem a Kaikoura, avui ja és l'hora de dinar! Per compensar que el dia de Nadal i Sant Esteve varem menjar uns tristos sandvitxos avui ens regalarem una llagosta! Anem a un xiringuito de carretera bastant famós, on podem triar la llagosta que volem. El preu varia en funció del pes, així que n’agafem una de 61 NZ$ (40€ aprox) i demanem també els famosos “chanquetes” de la Lonley (en anglès whitebait). Demanem el menjar per emportat, ja que de camí fins aquí hem vist unes taules davant la platja de fusta amb unes vistes espectaculars. Tot i que ens posen la llagosta en una caixa de Porexpan i perd una mica el glamour, la veritat és que està boníssima! A més el lloc és simplement meravellós!

Amb la panxa plena reprenem el camí cap al nord de la Illa Sud, el nostre destí és Blenheim, centre neuràlgic de la regió vinícola del país. La nostra intenció era visitar una winery, però malauradament quasi totes o bé tanquen d'aquí poc o bé s’havia de fer una reserva prèvia. Canviem de plans i parem a fer algunes fotos de les vinyes i fem un cafè a la winery Saint Claire. 

Comprem algunes provisions per poder sopar i fem via en direcció a Picton, on demà a les 7:00h hem d’embarcar al ferry per tornar a l’Illa Nord. De camí trobem una zona d’acampada gratuïta a només 7 km del port de Picton, per segon cop l’hem encertada!

Sopem unes fantàstiques hamburgueses de xai i a dormir d’hora que estem cansadíssims.

Dia 15. aprop Chistchurch – Chistchurch – Kaikoura (361 km)

Ens llevem en un lloc idíl·lic a prop d’un riu, esmorzem amb la calma i a les vuit en punt ens tornem a posar en marxa, que encara ens falten unes dues horetes per a arribar a Christchurch. 

Anem fent fins que... merda! L’última ratlla de l'indicador de benzina diu que ja estem en reserva, per sort arribem a Rakaia, un poble mitjanament gran que té benzinera! Buff! Ens hem salvat d’una bona!

Amb el dipòsit ple a vessar seguim el nostre camí, fins que a uns 15 km del destí un cartell ens avisa que ja som a Christchurch. Al arribar al centre ens comencem a trobar un munt de carrers talats, aparquem en una esplanada i anem a buscar el i-site. De camí ens trobem amb un plànol que indica la zona afectada per el terratrèmol de febrer de 2011 i és aleshores quan ens adonem que encara esta tot derruït.

Quina impressió!!!

 

Vuit o nou cantonades estan acordonades i no s’hi port accedir. La catedral del 1881 ja  no existeix i totes les botigues del centre estan recol·locades en contenidors de vaixell, amb molt estil per cert. 

La edició de la Lonley Planet que tenim és de gener de 2011, un mes abans del terratrèmol, per això no ens havíem assabentat que la ciutat encara estava tant afectada. Ara entenem el munt de negocis i botigues de mobles que hem vist a les afores. 

Visitem el centre i els jardins botànics tot i la fina pluja que cau. Anem al i-site, on una noia molt amable, ens reserva el vol escènic per avistar balenes a Kaikoura, ens canvia l’hora d’embarcament al ferry i finalment ens compra les entrades per a visitar Hobbiton. Quina paciència!

Molt impressionats del que hem vist fem via cap a Kaikoura, encara ens queden força kilòmetres. Avui serà un dia dels llargs...

Un parell de kilòmetres abans d’arribar al poble volem visitar un celler, però quan aconseguim girar, després de passar-nos el desviament dos cops, ens adonem que esta tancat! Al fer mitja volta una mica més hi ens hi quedem! Buff! Millor que anem a buscar un càmping i descansem...

Es nota que aquesta és una zona de platja perquè hi ha moltes zones d’acampada i càmpings una mica deixats. Decidim entrar al Top10 Kaikoura Holiday Park, el qual a part de ser el pitjor que hem estat fins ara també resulta ser el més car (46 NZ$). Com que encara es d’hora anem a fer un volt per la Kaikoura Peninsula, on veiem foques per enèsima vegada. 

Comprem algunes provisions i alguna cosa bona per sopar, no? Mmm... una mica de salmó, malauradament les condicions de la cuina del càmping ens fan la guitza i al final el sopar no queda tant bo com voldríem. Avui és millor que anem a dormir d’hora...