GR 92: L'Ametlla de Mar - L'Ampolla

Tot i ser finals d'octubre, el senyor del temps diu que el cap de setmana serà radiant: sol i temperatures de 28ºC. Oportunitats com aquesta no es poden deixar escapar, així que aprofitarem i farem una excursió arran de costa!

Recorregut: Amella de Mar - Ampolla (GR 92)
Llargada: 16 km
Temps: 6h (pauses incloses) 

11 de Setembre de 2013, Via Catalana

Un any més l'11 de setembre arriba sense que els polítics hagin fet els deures. Tot i que els darrers anys sembla que per fi es comencen a desvetllar, tinc la sensació que només n'aprenen a base de clatellots.  L'any passat ja en varem donar un de gros sortint més d'un milió i mig al carrer, però aquest any encara l'haviem de fer més grossa, diferent... i la veritat és que l'Assemblea Nacional Catalana l'ha clavat: la Via Catalana!

Copenhague, dia 3

Avui el dia s'aixeca molt més tapat que ahir. Fem les maletes amb la calma, ens equipem contra la pluja i anem cap al centre a esmorzar. 

Al baixar del metro comença a ploure a bots i barrals. Dins el que cap encara hem tingut sort, ja que trobem aprop una cafeteria just al costat d’un centre comercial, així que primer esmorzem i després ens hi quedem una bona estona mirant botigues.

A mig matí sembla que la cosa para una mica. Ens animem a fer una volta i baixem tot caminant fins al The Royal Library, la biblioteca reial.

Un cop allà ens enduem una gran sorpresa al veure la biblioteca, ja que és la combinació de l'antic edifici de totxanes vermelles amb el Black Diamond, un edifici relativament nou construït a base de bigues d'acer i vidre negre.

Definitivament avui ens agafem el dia amb molta calma, ho demostra el fet que surt el sol cinc minuts i aprofitem per posar el cul en unes magnífiques hamaques amb vistes al canal.

Al cap d’una estona entrem a visitar l’edifici, però estem tan mandrosos que ens entra la gana. No és que haguem esmorzat pas molt d'hora però "és que ja són quarts d’una!", així que parem al bar de la biblioteca i fem el segon esmorzar (com els Hobbits!) 

 

Passegem una estona més pels carrers del centre, però a les tres anem a buscar les maletes a casa i agafem el bus 5A fins a l’aeroport. 

Al arribar al mostrador de Vueling hi ha una cua immensa. Es veu que la tripulació de terra està de vaga i a més s'hi ha de sumar que en aquest aeroport Vueling no pot fer el checking on-line...ai ai ai que encara farem tard! Després d'uns moments de nervis la cua comença a avançar a bon ritme i mitja hora abans d’embarcar ja hem passat els controls. Què fem? tenim temps? dinem??? No si us plau, més menjar no!!!  :-)

Resum del viatge

De les capitals europees que hem visitat, Copenhague és una de les que més ens ha agradat. És molt maca,  té molta vida diürna, nocturna... a més té una extensió de terreny que et permet visitar les coses més importants sense necessitat d'agafar transport públic (això no vol dir que no s'hagi de caminar!).

Ens ha sabut greu no poder-nos desplaçar en bicicleta. Mira que en teniem ganes, però la falta de costum i la por als ruixats ens ha tirat enrere. La pròxima serà!

Som conscients que ens hem deixat moltes coses per visitar, com la fabrica de la Carlsberg o el Nationalmuseet, però aquest cop més que anar a visitar una ciutat hem anat a descansar a la ciutat. Per molt estrany que soni, això de marxar de cap de setmana just la setmana següent de tornar de vacances pot ser un pèl dur i més si entre mig s'ha anat de congrés. Que hi farem, aquest cop les coses ens ha sortit així!

Per últim menció especial a web Airbnb i a la família que ens ha acollit. No és que hi anéssim amb por, però si a l'espera de veure què ens trobaríem. Creiem que és una bona manera de viatjar pel món, relacionar-te amb gent del lloc i estalviar-se quatre durus, així que el pròxim cop segur que repetim!

Copenhague, dia 2

Ens llevem allà les nou i esmorzem a l’habitació. No és que faci gaire bon dia, el cel està bastant tapat i amenaça pluja, però ens equipem bé i ens en tornem cap al centre amb metro. 

La primera parada d’avui és el barri de Chistianshavn, on volem visitar "la comuna lliure" de Christania. Sortim del metro i comencem a caminar en direcció oposada (buf! avui comencem bé el dia!), però per sort després d'uns moments de des-ubicació finalment trobem el carrer Prinsessegade, el qual ens porta directes a l'entrada del recinte. 

Només arribar un gran cartell amb el nom de Christiania et dona la benvinguda. A partir d'aquí territori comanxe! el lloc és tant peculiar que està completament prohibit tirar fotos, per tant no ens queda és remei que guardar la càmera i passejar tranquil·lament tot observant la fauna que es mou pel lloc un diumenge a les nou del matí.
 

A continuació, tornem a agafar el metro fins al centre i ens acostem a la oficina de turisme amb l'objectiu de demanar informació i d’aconseguir un mapa més detallat que el que tenim. Bingo! El mapa és gratuït i inclou una ruta a peu per a visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat, així que ens estalviem la cua per preguntar i ens posem en marxa. 

Comencem la ruta tot passant per davant del Parc d'atraccions Tivoli, però no hi parem perquè hem pensat que el deixarem pel capvespre, ja que ens han comentat que és quan és més maco. Per tant, la primera parada del recorregut és el Rådhuset (l'ajuntament), on ens trobem que just a la plaça del davant hi ha un mercadillo d'antiguitats. Pugem caminant per carrer Kompagnistraede fins arribar a Hojbro Plads, on ens desviem a la dreta la ruta per parar-nos davant del Christiansborg Palace. Comencen a caure gotes, però per sort l'amenaça de pluja acaba en no res. 

 

Seguim en direcció al Royal Theatre, on per no variar la plaça està en obres. Anem cap al Nyhavn, el famós canal amb les seves cases de colors que surten a totes les postals de Copenhague.

   

D'aquí seguim el camí cap al The Playhause, des d'on veiem l'edifici de l'opera.

Després de descansar una estona continuem fent via cap a la "sirenita", tot passant per Amalienborg Palace (el palau reial), on es podria veure el canvi de guàrdia si fossin les 12 del migdia... però com sempre anem fora d'hora. Passem per davant de les tres esglesies (Marble Church, Russian Church i Skt. Ansgar's Church) i entrem fer el xafarder al Designmuseum Denmark.

 

 

Accelerem el pas perquè torna a amenaçar pluja, així que passem ràpidament per davant  Skt. Alban Church i la font de Gefion, i quan ens plantem davant de la famosa estàtua de la Sirenita tenim el temps just de fer un parell de fotos abans no comenci a ploure amb ganes. L'única opció és "fugir" cap al Kastellet, una de les fortaleses més ben conservades d'Europa, on ens refugiem entre muralles fins que disminueix la intensitat.

 

De tornada al centre travessem els jardins reials on veiem el castell de Rosenborg, Passegem pel Frederiksberggade, entrem a la botiga de Lego, comprem algun souvenirs fins que per enèsima vegada torna a ploure. Aquest cop per refugiar-nos anem a fer un cafetó a Paludan Boger, una curiosa cafeteria que no us heu de deixar si visiteu Copenhague. Tot i que hi ha força gent, l’ambient és molt tranquil i podem observar alguns estudiants treballant mentre prenen un cafè, que tot s’ha de dir, és prou bo!

 

Un cop recuperades les forces decidim aprofitar que ha parat de ploure per anar al mític parc d’atraccions Tivoli. Només entrar per la porta ens trobem amb la banda de música i les majorets fent una cercavila. El parc és preciós, amb un munt d’atraccions clàssiques. 

En principi només volíem pujar a la muntanya russa, però un cop dins ens adonem que pujar a les cadiretes The Star Flyer pot ser xulíssim i ens hi animem. No són les típiques cadiretes que només donen voltes, sinó que aquestes s’eleven 80 metres i ofereixen unes vistes panoràmiques espectaculars. 

En baixant ens sentim com dos nens petits i no ens podem estar de pujar també a la muntanya russa, The Demon, al principi semblava poca cosa però després de les dues primeres baixades, els loops i tirabuixons ens fan cridar com uns beneïts. Ostres tu! és el primer cop que anem junts a un parc d’atraccions! Ens ho hem passat de conya!

  

Tantes emocions ens han obert la gana, així que tornem tot caminant cap als carrers més cèntrics i seguint les recomanacions de la Lonley acabem sopant en un bar-restaurant anomenat Zirup, on mengem un estupendu plat de salmó amb patates i verduretes que està boníssim, i per beure cervesa del país, un parell de Tuborg. 

Amb la panxa plena i cansats de donar tantes voltes tornem més que contents cap a casona.