Copenhague, dia 2

Ens llevem allà les nou i esmorzem a l’habitació. No és que faci gaire bon dia, el cel està bastant tapat i amenaça pluja, però ens equipem bé i ens en tornem cap al centre amb metro. 

La primera parada d’avui és el barri de Chistianshavn, on volem visitar "la comuna lliure" de Christania. Sortim del metro i comencem a caminar en direcció oposada (buf! avui comencem bé el dia!), però per sort després d'uns moments de des-ubicació finalment trobem el carrer Prinsessegade, el qual ens porta directes a l'entrada del recinte. 

Només arribar un gran cartell amb el nom de Christiania et dona la benvinguda. A partir d'aquí territori comanxe! el lloc és tant peculiar que està completament prohibit tirar fotos, per tant no ens queda és remei que guardar la càmera i passejar tranquil·lament tot observant la fauna que es mou pel lloc un diumenge a les nou del matí.
 

A continuació, tornem a agafar el metro fins al centre i ens acostem a la oficina de turisme amb l'objectiu de demanar informació i d’aconseguir un mapa més detallat que el que tenim. Bingo! El mapa és gratuït i inclou una ruta a peu per a visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat, així que ens estalviem la cua per preguntar i ens posem en marxa. 

Comencem la ruta tot passant per davant del Parc d'atraccions Tivoli, però no hi parem perquè hem pensat que el deixarem pel capvespre, ja que ens han comentat que és quan és més maco. Per tant, la primera parada del recorregut és el Rådhuset (l'ajuntament), on ens trobem que just a la plaça del davant hi ha un mercadillo d'antiguitats. Pugem caminant per carrer Kompagnistraede fins arribar a Hojbro Plads, on ens desviem a la dreta la ruta per parar-nos davant del Christiansborg Palace. Comencen a caure gotes, però per sort l'amenaça de pluja acaba en no res. 

 

Seguim en direcció al Royal Theatre, on per no variar la plaça està en obres. Anem cap al Nyhavn, el famós canal amb les seves cases de colors que surten a totes les postals de Copenhague.

   

D'aquí seguim el camí cap al The Playhause, des d'on veiem l'edifici de l'opera.

Després de descansar una estona continuem fent via cap a la "sirenita", tot passant per Amalienborg Palace (el palau reial), on es podria veure el canvi de guàrdia si fossin les 12 del migdia... però com sempre anem fora d'hora. Passem per davant de les tres esglesies (Marble Church, Russian Church i Skt. Ansgar's Church) i entrem fer el xafarder al Designmuseum Denmark.

 

 

Accelerem el pas perquè torna a amenaçar pluja, així que passem ràpidament per davant  Skt. Alban Church i la font de Gefion, i quan ens plantem davant de la famosa estàtua de la Sirenita tenim el temps just de fer un parell de fotos abans no comenci a ploure amb ganes. L'única opció és "fugir" cap al Kastellet, una de les fortaleses més ben conservades d'Europa, on ens refugiem entre muralles fins que disminueix la intensitat.

 

De tornada al centre travessem els jardins reials on veiem el castell de Rosenborg, Passegem pel Frederiksberggade, entrem a la botiga de Lego, comprem algun souvenirs fins que per enèsima vegada torna a ploure. Aquest cop per refugiar-nos anem a fer un cafetó a Paludan Boger, una curiosa cafeteria que no us heu de deixar si visiteu Copenhague. Tot i que hi ha força gent, l’ambient és molt tranquil i podem observar alguns estudiants treballant mentre prenen un cafè, que tot s’ha de dir, és prou bo!

 

Un cop recuperades les forces decidim aprofitar que ha parat de ploure per anar al mític parc d’atraccions Tivoli. Només entrar per la porta ens trobem amb la banda de música i les majorets fent una cercavila. El parc és preciós, amb un munt d’atraccions clàssiques. 

En principi només volíem pujar a la muntanya russa, però un cop dins ens adonem que pujar a les cadiretes The Star Flyer pot ser xulíssim i ens hi animem. No són les típiques cadiretes que només donen voltes, sinó que aquestes s’eleven 80 metres i ofereixen unes vistes panoràmiques espectaculars. 

En baixant ens sentim com dos nens petits i no ens podem estar de pujar també a la muntanya russa, The Demon, al principi semblava poca cosa però després de les dues primeres baixades, els loops i tirabuixons ens fan cridar com uns beneïts. Ostres tu! és el primer cop que anem junts a un parc d’atraccions! Ens ho hem passat de conya!

  

Tantes emocions ens han obert la gana, així que tornem tot caminant cap als carrers més cèntrics i seguint les recomanacions de la Lonley acabem sopant en un bar-restaurant anomenat Zirup, on mengem un estupendu plat de salmó amb patates i verduretes que està boníssim, i per beure cervesa del país, un parell de Tuborg. 

Amb la panxa plena i cansats de donar tantes voltes tornem més que contents cap a casona.