Un cop a Arques visitem el castell. La veritat és que pagar 5€ per persona és un pel car, cal dir que amb el mateix tiquet podíem visitar el museu del poble, però com que volíem veure més castells varem seguir endavant.
Seguim per una carretera que no deu ser ni local, on el paisatge de tardor fa que les dues hores que tardem a arribar al castell de Peyrepertuse es facin més "amigables". Just abans d'arribar ens trobem un pare i la seva filla fent autoestop. Parem, ens pregunten on anem i ens expliquen que s'han perdut baixant del castell. Mirem muntanya amunt... buff, però d'on carai venen!!! Així que decidim pujar-los.
El castell de Peyrepertuse és enorme! està ubicat a dalt de tot de la muntanya, així que ens toca caminar uns 20 minuts fins arribar al peu del castell. Un cop allà la boira ens comença a envoltar, tapant-nos les bones vistes i afegint un encant místic a les quatre pedres, que segles després, es mantenen en peu.
A partir d'aquí posem direcció a Mirepoix tot passant pel costat d'una serie de castells, tots ells dalt les muntanyes, aixi que només parem a fer fotos ja que sinó la nit s'ens tornarà a menjar la carretera. N'hem vist tants que al final ja confonem les pedres amb castells! o eren castells per pedres? Bé, no se, ara entendreu què volem dir:
 |
| Castell de Quéribus |
 |
| Castell de Puilaurens |
 |
| Castell de Puivert |
Arribem de nit a Mirepoix i aparquem per xiripa al pàrquing d'autocaravanes: "veus que bé, per fi la clavem a la primera!". Fem una volta pel poble per agafar gana, però ràpidament tornem cap a l'autocaravana ja que és tard i tot està tancat. Tot i així demà al matí hi tornarem, ja que sembla molt bonic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada