Per Sant Joan sempre tenim el mateix dubte: ens quedem pel poble o anem a la platja? En funció de l'any fem una cosa o l'altre, però sigui quina sigui la nostra elecció l'endemà mentre veiem les notícies de TV3 sempre tenim la mateixa sensació: "ostres hem fallat, ens hem tornat a perdre les Falles d'Isil !!!"
No obstant, aquest any gràcies a l'Anna i a la seva acollidora família no ens les perdrem pas!
Pels que no sapigueu on és Isil, us direm que pertany al terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, i que té poc més de 30 habitants. Segurament el poble viu immers en un ambient de pau i tranquil·litat al llarg de l'any, això si, quan arriben les Falles de Sant Joan, el poble es transforma fins al punt que han d'habilitar el camp de futbol com a pàrquing i zona d'acampada.
Aprofitant que aquest any Sant Joan cau en dilluns, divendres vàrem pujar a la Cerdanya per fer l'endemà el Puigpedrós. Un cap acabada l'excursió férem camí cap al Pallars, on l'Anna, la Rosa i en Guillaume ens esperaven per passar un parell de dies a Isil.
A mesura que passaven les hores el poble s'anava omplint de gent. Nosaltres vàrem aprofitar la tarda fer un tomb i estrenàrem el nou bar de la plaça. Tot xerrant, mig cridant eixordats pels soroll del riu (déu ni do com baixa de ple), l'Anna ens va dir: "Veieu aquest tros de muntanya que és veu a l'esquerra del campanar? doncs és per aquí per on baixem amb la falla!". De cop varen començar a sorgir preguntes com: hi ha camí? qui us guia? teniu llum? pesen molt les falles? A cada resposta se'ns posava més la pell de gallina: "No, no hi hi ha camí!el guia baixa per on li sembla i només anem il·lumintas per fer la falla del davant. Ah! les falles normals deuen pesar uns 20kg, però les grans... quan no poden baixar amb elles les estimben i les van a buscar!". Només eren quarts de nou del vespre i ja teníem ganes que fos la revetlla de Sant Joan per veure baixar les Falles d'Isil!!!
L'endemà, el dia es desperta fred i ventós. Els núvols sembla que faran la guitza, però a mesura que avança el dia aquest es va arreglant.
A les cinc de la tarda els fallaires queden a la plaça del poble. Es reparteixen les falles, teòricament una per casa, i pugen en 4x4 fins a l'esplanada on les han de recollir. A partir d'aquest punt, les carregaran durant un parell d'hores fins el punt d'inici del descens. Per fer temps, sopen i practiquen les danses que ballaran més tard al voltant de la foguera de la falla major. Aquesta, és una gran falla situada al costat de l'església, la qual serveix de senyal per encendre les falles i començar el descens.
Nosaltres esperem nerviosos l'encesa de la falla major. De moment només es veuen un parell de fogueres al mig de la muntanya, les quals serviran per encendre les falles més peites i escalfar-se durant l'espera.
A les deu tocades, s'encén la gran falla i mica en mica es comencen a veure els puntets en la foscor...
Una hora i mitja més tard, més ràpid del normal, apareix el primer fallaire. A partir d'aquí tots van desfilant fins la plaça de l'església, on deixen la les falles i ballen al voltant de la foguera.
Un cop acabada la festa tradicional, comença la revetlla animada per una orquestra bastant fluixeta musicalment parlant, però amb la que vàrem riure de valent!
Moltes gràcies Rosa, Anna i família per haver-nos convidat, ens ho hem passat molt bé!!!
Entrada xulíssima! Gràcies a vosaltres pel cap de setmana tan divertit que vam passar!! =)
ResponElimina